/ català

La naturalesa, prehistòria de la ciutat
Manuel Cruz

Hi ha ciutats la imatge prèvia de les quals inclou els seus habitants, i altres que, per raons en principi difícils de determinar, són fantasiejades buides. Després, quan el somni de conèixer-les es materialitza, quan es té l’oportunitat de visitar-les, les persones que hi viuen passen a ser un element inesquivable: ja no es pot pensar en aquests indrets sense recordar els seus veïns. Hi deu haver alguna cosa de simptomàtica en aquest procés. Un urbanista probablement ho atribuiria a la influència d’un model de ciutat com les del sud dels Estats Units (Phoenix, Dallas o Atlanta), que són pràcticament per definició urbs sense gent, ciutats plenes de túnels i passadissos, pensades per ser utilitzades sense participar en l’esfera pública. Ciutats dissenyades valorant la mobilitat per sobre de la comunitat, en què les persones desapareixen fins i tot del nostre camp visual -o, en el millor dels casos, queden relegades a la condició d’imatges fugaces, de mers perfils borrosos a través d’alguna finestreta. +

català | | Comments closed

El desafiament de la raó. Manifest per a la renovació de la història.
Eric Hobsbawm

Discurs de tancament d’Eric Hobsbawm al col·loqui de l’Acadèmia britànica sobre historiografia marxista (13-11-2004).

“Fins ara, els filòsofs no han fet més que interpretar el món; es tracta de canviar-lo”. Els dos enunciats de la cèlebre Tesi Feuerbach de Karl Marx van inspirar als historiadors marxistes. La majoria dels intel·lectuals que van adherir-se al marxisme a partir de la dècada de 1880 -entre ells els historiadors- ho van fer perquè volien canviar el món, juntament amb els moviments obrers i socialistes; moviments que es convertirien, en gran part sota la influència del marxisme, en forces polítiques de masses. +

català | , | Comments closed

Odio als indiferents (1917)
Antonio Gramsci

Odio als indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i la abulia són parasitisme, són bellaquería, no vida. Per això odio als indiferents. +

català | | Comments closed

La conjura sacra (1936)
Georges Bataille

El que ara començem no ha de ser confós amb cap altre cosa, no pot esser limitat a l’expresió d’un pensament, i encara menys al que justament és considerat com art. És necessari produir i menjar: moltes coses son necesàries i no per això son quelcom, i el mateix succeeix amb l’agitació política.
¿Qui sommia, abans d’haber lluitat fins al final, amb deixar el lloc a homes que és impossible contemplar sense experimentar la necessitat de destruir-los? Però si res pogués trobar-se més enllà de l’activitat política, l’avidesa humana només s’enfrontaria al buit. +

català | , , , , , | Comments closed

Qüestions i polèmica
Josep Rovira

I. La interpretació Socialista del catalanisme

El catalanisme no és una tendència política. És la interpretació d’una voluntat de reconeixement de la personalitat nacional. El catalanisme ha d’ésser l’expressió d’una necessitat de llibertat. +

català | | Comments closed